BUTLLETI MUNICIPAL

BIM MAIG 2018

SALA POLIVALENT

Semblava que no arribaria mai, però ja gairebé la tenim aquí. La pista polivalent es comença a perfilar. Corria l’any 2010 quan el meu grup, Independents dels Pallaresos, va començar les converses per incorporar una pista polivalent o poliesportiva al nostre poble. Arribades les eleccions de l’any 2011, Independents dels Pallaresos portava com a projecte estrella de la seva candidatura la pista, però els resultats electorals no ens va donar opció de poder engegar el projecte, ni tan sols les converses amb els aleshores guanyadors de les eleccions per cedir-los el projecte van donar resultat.

Però l’any 2015 les coses van canviar. Després de molts estira-i-arronses, ja que tan sols dos partits ens feien costat per engegar la pista polivalent, l’altre partit que faltava va donar el vistiplau per signar un acord de govern que la fes possible. Gràcies a tots, enguany el projecte serà una realitat i no només es quedarà així, sinó que al voltant de la pista creixerà un complex lúdic i esportiu que, en pocs anys, farà que els Pallaresos gaudeixi d’unes instal·lacions com cap altre municipi dels voltants.

A banda d’això, la Regidoria d’Urbanisme, una de les que ens ha tocat gestionar, ens està portant una sèrie de millores que no poden passar desapercebudes per a ningú. Els Pallaresos feia anys que no rebia cap inversió de cara i ulls, i en els tres anys que portem, i tot i els entrebancs burocràtics, que n’hi ha hagut molts, s’han substituït lluminàries en molts carrers (adequant-los a la nova normativa), s’han fet voreres noves (encara en falten moltes), tindrem també carrers nous ben aviat, s’han plantat arbres, s’ha instal·lat mobiliari urbà nou, s’han resolt problemes endèmics que patien els veïns… I encara tenim un llarg etcètera de projectes que amb el temps
intentarem que també es facin realitat.

Continuarem amb la nostra dedicació i amb el nostre esforç per fer cada dia un poble millor. És per això que vull donar les gràcies a tots aquells que pateixen les molèsties i sobretot a tots aquells que ens estan ajudant.

BIM DESEMBRE 2017

HUMANISME I RESPECTE

Humanisme i
respecte són paraules que sovint han caminat juntes al llarg de la història. Una, l’humanisme, té com a eix central l’antropocentrisme, és a dir, la idea que l’home és important, valorant la seva intel·ligència i la seva raó; i l’altra, el respecte, és definit com un valor ètic que tenen els humans i que té com a conseqüència principal un sentiment positiu envers els altres éssers humans.

En un sentit més genèric, Sòcrates ens defineix com a únics éssers lliures, ens pregunta com hem de viure i ens planteja una qüestió política: crear un sistema que ens permeti exercir la llibertat al màxim. Ens dona com a missió primordial ser més humans i ens diu que el llibre per arribar a ser-ho el portem tots plegats a dins.

Doncs bé, això no és el que tot el món va veure el passat dia 1 d’octubre. La història recordarà que l’Estat espanyol va perdre aquell dia la seva intelligència i la seva raó, la seva ètica i el seu sentiment positiu envers els humans, quan va enviar unes forces policials i militars a fer callar un poble que l’únic que volia era expressar un sentiment polític amb un paper i unes urnes.

Els Independents dels Pallaresos respectem tots els catalans i les seves opinions, però no acceptem aquells que defensen o se’n riuen de les formes de l’Estat espanyol.
Un cop més ens toca a nosaltres, els ciutadans de Catalunya, continuar
sent més humans i demostrar, en el dia a dia, la nostra llibertat per arribar a crear aquell sistema que ens permeti viure en un país lliure.

Bon Nadal i feliç 2018!

BIM SETEMBRE 2017

RECONEIXEMENT MERESCUT

Una vegada més faré quatre ratlles d’opinió vers el nostre poble, però aquesta vegada no parlaré pas de política.

Ja fa temps que tinc un deute pendent i, quan no és per naps és per cols, encara està per fer. Avui parlaré de persones, petites i grans en edat, però totes elles grans en virtuts, i tal vegada són poc conegudes i poc reconegudes, aques-
tes virtuts, per la resta de veïns. Em refereixo, sense dir noms, a jugadors i jugadores de futbol, a practicants de
judo, atletes, corredors,
llançadors de pes, pilots de motocròs i enduro, jugadors d’escacs, científi cs rellevants, escriptors, empresaris d’èxit, estudiants brillants, etc. De ben segur que me’n deixo més d’un que jo tampoc conec, i tots ells són veïns dels Pallaresos i molta gent no ho sap, perquè són persones lluitadores i triomfadores però no totes surten a la televisió. Aquest petit poble dels Pallaresos està fabricant lluitadors, triomfadors en moltes especialitats, i és per això que avui no vull parlar de política.

Vull parlar de vosaltres, grans i petits lluitadors de somnis i triomfs. És per això que avui amb el meu escrit, l’escrit del representant d’un petit partit municipalista pallaresenc, vull agrair el vostre esforç i animar-vos a continuar lluitant per aconseguir els vostres somnis tot portant el nom dels Pallaresos arreu del món.

Moltes gràcies

BIM MAIG 2017

LA RODA DE CARRO

Sí senyors, la roda de carro va ser un gran invent: ens va dur progrés, ens va dur co- neixement d’altres cultures llunyanes, ens va dur menjar d’un lloc a l’altre, ens va dur fins i tot l’aigua de Sant Magí, i sobretot ens va fer la vida més plaent. Realment va ser un gran avenç, però això ja és història; ara, de carros, només se’n veuen de tant en tant per alguna festa.

A Espanya, i a Catalunya, la nostra roda de carro, la Transició, també és cosa del passat. Després de la dictadura, la Transició que va fer l’Estat espanyol va ser exemplar, tot- hom va aplaudir aquella feina feta per sor – tir d’una situació tan fosca com la que se’ns presentava i, realment, l’acord entre partits, el seny de la població i les ganes de fer les coses ben fetes ens van dur a on som ara. Però això ja no és el que era, ni anem en carro ni estem en fase de transició. Qui cre- gui que l’actual model polític pot perdurar en el temps, no hi toca gaire. Cal començar a pensar diferent, cal pensar que la societat actual, ens agradi o no, està patint uns can- vis que ens allunyen cada vegada més del model que hem fet servir fins ara. Dit això, cal fer una reflexió: per on caldria començar a canviar? Per mi la resposta és ben clara: el canvi ha de vindre de l’origen, del ciutadà.

Sembla fàcil però no ho és pas, canviar la manera de pensar dels ciutadans és molt difícil, però cal fer un gran esforç, donar pas a la joventut, ensenyar-los el camí, explicar-los els errors que hem comès i ajudar-los a no ensopegar allí on nosaltres ho vam fer. La democràcia és realment allò que ens ha d’importar, el respecte, el deixar parlar i escoltar. Fins aquí la teoria, però la pràctica, la realitat que tenim, és per desgrà- cia força diferent. Sembla ser que l’olor de ranci, la mentida, l’ambició de poder i, sens dubte, el polític “lladre” encara perduren en bona part de la pell de toro i també a les nos- tres contrades. Mirar enrere ens mostra que els grans par – tits ens han enganyat i que la corrupció ens envolta, i això ho hem d’aturar. Fer-ho és factible però difícil; caldrà confiar més en la joventut, en els partits de nova creació, en definitiva, creure en la renovació d’una cultura política que ha de començar evi- dentment pels municipis.

No és pas la meva intenció fer aquí un cant ni al separatisme català ni a l’unionisme espanyol. En tot cas, la meva intenció és explicar que avançarem quan els uns i els altres ens respectem, quan el poble espanyol i el poble català es respec- tin, i sobretot quan un poble pugui decidir quin ha de ser el seu futur amb tota la lli- bertat del món i sense que els seus dirigents hagin de ser jutjats per parlar en nom d’un poble.

BIM DESEMBRE 2016

Han estat molts els mesos d’una marxa lenta amb molts entrebancs a causa d’haver-hi heretat un
Ajuntament sense secretari/a. Això que des de fora pot semblar un tema sense importància, en té, i
molta! I per molt bé que ho hagin fet les persones que, de manera provisional, han ocupat aquesta
plaça, evidentment, no ha estat el mateix.

Un poble necessita estabilitat i continuïtat dintre de l’Administració local per poder dur a terme el dia a
dia del municipi i canalitzar els objectius fixats per l’equip de govern de torn. Pel que fa a l’estabilitat
política, el pas dels mesos està demostrant que la tranquil·litat i el somriure han tornat ael nostre
ajuntament, i una cosa està ben clara: quan la gent està contenta, treballa més i millor, i això és el que
està passant av ui al nostre Ajuntament. La continuïtat ha estat el punt feble; ens vam quedar sense
secretari, va marxar una administrativa històrica (no per edat, sinó per experiència) dins del nostre
Ajuntament i hem tingut noves incorporacions. Tot plegat, canvis significatius i importants.

Des del mes d’octubre passat tenim una secretària nova i desitjo que sigui per molts anys. Mariona
Valls, sigues benvinguda! Ens espera molta feina, perquè aquest equip de govern té combustible i
ganes per accelerar a fons. I tampoc puc deixar de parlar del personal de la Brigada municipal: aquells
que reben totes les crítiques, aquells que treballen quan els altres estem de festa; aquells que netegen
tot allò que nosaltres embrutem, els que hi són i els ja no hi són. Gràcies pel vostre esforç. I us animo a
continuar amb la vostra feina ben feta.
Amics, veïns, arriba un altre Nadal i estem preparats per fer front a un 2017 amb il·lusió i molta feina.
Que així sigui. Bon Nadal i feliç any nou.

BIM SETEMBRE 2016

QUO VADIS

Como algunos de ustedes saben, me gusta mucho la Historia; sobre todo porque sin ella es imposible considerar el presente. Sin ella, se haría muy cuesta arriba saber cómo diablos, para bien o para mal, el ser humano ha llegado hasta aquí.

Sin duda, desde el principio, la Historia ha sido manipulada por unos y otros, y los municipios no escapan a esta manipulación. Nada escapa a eso. De ahí que sea importante no tragarse una fuente a palo seco, sino abrir el abanico, leer mucho, comparar y oponer autores diversos. Diferentes puntos de vista. Nada hay menos digno de confianza ni más peligroso que quien lee un solo libro o escucha a un solo político. Leer muchos libros, escuchar muchas voces, otorga lucidez crítica, fundamental a la hora de moverse por el impreciso paisaje de la memoria y de la vida. Ayuda a extraer lecciones, digerir contenidos, detectar manipuladores. Y también a detectar “imbéciles”.

Los presupuestos del Estado de estos últimos años son los que peor trato han dado a Catalunya en términos de inversión en relación con el conjunto del Estado de los últimos 20.

En el Estatut de Catalunya se preveía que la inversión destinada a la comunidad fuera el equivalente a su peso en el PIB durante una serie de años. Era lo que se conocía como la disposición adicional tercera, que apenas se cumplió ningún año. Con aquella disposición se pretendía compensar en parte el déficit histórico de inversiones del Estado en Catalunya. Las cifras quedan muy lejos de aquel compromiso pasado y únicamente incrementan el déficit fiscal histórico.

Si Cataluña no recibe lo suficiente, ningún municipio catalán recibirá “lo que necesita” y, en definitiva, somos los ciudadanos de a pie los que sufrimos en nuestras carnes el día a día de esa falta de inversión.

La pregunta es fácil: sabiendo esto, escuchando, leyendo, ¿cómo es posible que tengamos unos resultados electorales como los que ha tenido España últimamente? Está claro que aquí falla algo, y ese “algo” es, sin duda, la cultura general.

BIM MAIG 2016

LA ZONA BLAVA

Actualment estem vivint moments d’autèntica convulsió política. Les darreres eleccions tant les Catalanes com de l’Estat, ens han deixat un panorama divers des del punt de vista ideològic.

Ens agradaria parlar en aquest article d’això últim, és a dir, la ideologia. Quin tant per cent d’importància té aquesta paraula pels partits polítics actuals? En aquest sentit hauríem de fer dues distincions. Per un costat els partits que s’autoanomenen de la nova política, els quals donat el seu caràcter innovador, amb carència de responsabilitat en les decisions de govern, els fa acreedors d’un vot de confi ança en quant a l’ús de la paraula en qüestió. Per un altre costat estarien els partits de tota la vida, aquells que porten a les seves esquenes un alt component de fets provats en forma d’actuacions des del poder polític, que fa què puguem jutjar quina relació tenen les seves polítiques amb el compliment d’una determinada ideologia.

Tant els que estan a prop de la dreta com els que ho fan a l’esquerra, tots tenen en comú la corrupció que els incapacita per poder defensar un argument o ideologia política. Tots han utilitzat les institucions tant collectivament, com individualment per enriquir-se; per davant ens anestesien amb tòpics ideològics per captar el nostre vot i per darrera feien negocis, col.locaven als amics o directament buidaven la caixa de tots. Per acabar-ho d’adobar, en cap de les seves reaccions davant dels fets, hem vist el seu penediment ni l’autocrítica com el començament d’un canvi en les maneres de fer.

El més greu de tot això, és que després de tants i tants casos, no sembla que el panorama dels partits polítics es deslligui del sectarisme que els fa funcionar. Malauradament, sempre hi haurà una línia vermella o una zona blava que ells travessaran contínuament perquè aquesta és la clau de la seva manera de fer, no la ideologia. Si fos la ideologia, la prioritat seria que, aquells pares o mares en atur que esperen tenir un tracte d’igualtat per poder tenir l’oportunitat de tirar endavant la seva família, el poguessin tenir. Que no ens enganyin més. Per ells no tots som iguals, per ells el primer són ells i els últims són els altres, és a dir, la gent del carrer a qui demanen el vot emparant-se en una ideologia.

BIM DESEMBRE 2015

Una legislatura més. Independents dels Pallaresos torna a estar a l’Ajuntament dels Pallaresos, i aquesta vegada ja serà la tercera consecutiva. Recordo amb alegria una conversa que vaig mantenir, ara ja fa vuit anys, amb un “il·lustre polític” tarragoní, d’aquells polítics de toda la vida, polítics de grans partits, polítics “enganxats a la cadira” però sempre en segon lloc, mai donant la cara, que em deia: “sortireu però no estareu més d’una o dues legislatures, després us cansareu o la gent passarà de vosaltres”. Doncs bé, Independents dels Pallaresos segueix, i segueix gràcies a la confiança d’uns votants que confien en les persones que dia a dia treballem, única i exclusivament pels Pallaresos. És oer auxò, que les primeres paraules que han de sortir dels meus dits, han de ser d’agraïment. Agraïment als votants que han dispositat la seva confiança un cop més amb la nostra gent i també a la gent d’IP que han fet possible amb la seva tasca, amb el seu suport i amb el seu alè diari, que el nostre grup no tingués ni un sol moment de defalliment. Gràcies a tots.

Hem començat una nova etapa, aquesta vegada dins l’Equip de Govern, i em toca portar unes regidories no gens fàcils: Urbanisme, Serveis i Transports. El primer dia, 15 de juny, va arribar la primera sorpresa, saldo inicial de la regidoria d’urbanisme: -24.000€. Sembla ser, un cop més, que no anàvem tan errats, per molt que l’anterior equip de govern s’omplís la boca dient que l’Ajuntament dels Pallaresos tenia superàvit, que havien fet una gran gestió econòmica, el resultat real ha estat que només entrar, ens trobem els autèntics números i tot en negatiu.

Properament aprovarem el pressupost del 2016 i començarem un any amb il·lusió i ganes de fer una feina ben feta. Ens han deixat molta feina per fer, feina endarrerida, feina que fa anys que hauria d’estar feta, com la substitució de lluminàries de tot el poble, l’adequació del cablejat elèctric de tot el nucli antic del poble, l’arrenjament de moltes voreres, etc. Aquestes feines i moltes altres que ja haurien d’estar fetes, tenen uns costos molt elevats, però estem disposats a fer-les- Ens constarà temps, molèsties i algun mal de cap que altre però les farem. Destinarem els diners del poble en coses útils i necessàries, això sí, potser no tindrem diners per posar més “gronxadors als parcs”, com va fer l’anterior equip de govern.

Un cop més, gràcies per la vostra confiança i Bon Nadal a tots.

BIM DESEMBRE 2014

UN ALCALDE AMB MOLTA “GETA”

De tots és conegut con s’ha acabat el pacte de govern “salvador” que ha portat el poble a un récord de portades de premsa en els diaris locals, on investigacions policials, imputacions, baralles i crispació han estat els protagonistes de la vida política dels Pallaresos en els últims anys.

Potser la seva impotència a l’hora de solucionar tants frents oberts, ha estat el motiu que’l nostre alcalde s’hagi fet un autoanàlisi personal per donar-se’n compte de què la solució a tanta incompetència és que té una aguda mancança de Lideratge públic per transmetre els seus missatges i és per això, que ha registrat una inscripció per un curs amb l’objectiu de millorar el seu lideratge amb un cost de 1500 EU.

Per cert, a aquesta quantitat caldrà sumar les despeses de viatges i dietes semanals fins….. Madrid, lloc on ha d’assistir al curs, des del mes de setembre fins al febrer del proper any. Si fem una suma pel damunt, ens podem donar compte ràpidament de la magnitud econòmica del disbarat que pagarem entre tots els veïns dels Pallaresos.

BIM SETEMBRE 2014

L’ALCALDE IMPUTAT

El passat dia 18 de març, agents dels mossos d’esquadra vestits de paisà, van entrar a l’ Ajuntament, així com a la vivenda del Sr. Jaume Dominguez Ruiz, Alcalde dels Pallaresos. Segons va publicar la premsa al dia següent, “Domínguez podria haver estat denunciat per malversació de cabdals públics i prevaricació, per un tema relatiu a una contractació d’obra pública”.

La nota informativa amb la què l’Ajuntament va solventar aquests greus fets va ser poc menys que un insult a l’inteligència dels veïns, amb un text plé d’eufemismes, parlant de “col.laboració en la sol.licitud d’informació amb els agents…, “les obres s’han dut a terme d’acord amb les normatives vigents…”, quan la realitat era molt diferent. El que volem denunciar des d’aquest mitjà és que la nota que fem referencia anteriorment, ha estat l’única informació que han tingut els veïns/es, quan ens consta que el cas no s’ha acabat aquí i l’Alcalde està imputat i ha declarat davant el jutge.

És realment vergonyós la manipulació dels mitjans públics municipals dirigits pel Sr. Domínguez amagant informació que tots els veïns/es hauríem de conèixer per tractar-se de la comissió pressumtament de delictes davant l’administració pública, és a dir en la gestió de l’Ajuntament.

BIM ABRIL 2014

LES FALSES PROMESES

Hi ha una dita popular que diu: “Del dit al fet hi ha un tret”. I no hem trobat una frase més adequada per resumir les accions de l’actual alcalde dels Pallaresos.

Durant la campanya electoral el Sr. Domínguez ens va dir que havia fet un estudi de la situació econòmica de l’Ajuntament (per cert segons deia desastrosa!!!) i què vet aquí, podia comprometre’s a que si acabava sent l’alcalde donaria un ajut de 1000 euros per nadó nascut al poble.

Bé doncs ara veiem perplexos com té la barra d’aprovar una normativa per donar uns ajuts de 150 euros per fill nascut. Tenint en compte la mitjana com a molt donarà un 10% dels diners que va comprometre’s a donar quan demanava el vot al ciutadà en campanya electoral. Si a més afegim que el resultat de l’última liquidació donava un positiu de 150.000 euros, per què es dona aquesta misèria d’ajut? en què es vol gastar aquest senyor els diners? No vol justícia social? Doncs els diners els necessiten aquelles persones que pateixen a diari per poder tirar endavant, aturats, gent gran, discapacitats, etc. Per què no s’ajuda més la gent del poble què en aquests moments tant durs ho necessita?

Un altre aspecte que va destacar en el seu missatge era la millora del servei de neteja, en concret les escombraries. Durant la passada legislatura es va fer un estudi i una actualització del cadastre, que va fixar un preu real, però basat en un estudi. Bé doncs actualment i tenint en compte que consumim molt menys que fa 3 anys i per tant generem menys residus, hem de pagar un rebut més alt que llavors. I nosaltres ens preguntem, per què? en que es basa aquest govern per pujar-nos el preu any rere any? No serà en la millora del servei, quan tenim contenidors desbordats contínuament. No serà en la millora o neteja dels contenidors, que cada vegada fan més fàstic.

Volem respostes i continuarem preguntant el que la gent del nostre poble vol i ha de saber. El problema serà poder aconseguir-les d’ algú que des de fa temps veu amb prepotència i desconsideració les demandes del poble que’l va votar.

BIM DESEMBRE 2013

PALLARESOS FLY

Els Pallaresos sempre s’ha caracteritzat per ser un poble de vida tranquil.la on la qualitat de vida es el tret diferencial pel qual molts de nosaltres vam escollir viure-hi. Però vet aquí què en els últims temps som coneguts a la resta del país per tallar arbres de boscos autòctons, instal.lar mobiliari públic prohibit, brutícia als carrers i ara per ser el POBLE DE LES MOSQUES!!. El nostre estimat Alcalde ha comentat que les altes temperatures han portat les mosques al poble, però es veu que els agrada més el nostre que’l del costat, on segons diuen els seus dirigents, “NO arriba a ser un problema”.

El treball i les gestions del Sr. Domínguez i els seus socis ha conclòs per dir-nos, que hem d’esperar que arribi el fred perquè s’acabi la plaga de mosques…Gran  treball sobretot si tenim en compte que han trigat més d’un mes, per no donar-nos cap solució al problema. Saben vostés quants pots d’insecticida portem gastats per culpa de la seva incompetència? Hem fet de l’insecticida el producte estrella de la nostra cistella de la compra, i nosaltres coneixent les grans virtuts del sr Dominguez ens preguntem: no haurà estat una estratègia política per tal de reactivar l’economia municipal?. Potser el Sr. Domínguez va gastar tota la seva celeritat, eliminant plenaris municipals per no haber de donar explicacions dels seus actes o últimament aprovant a correcuita un reglament perquè un dels seus socis cobres de l’ajuntament tot i estar jubilat. Això si què és la justícia social d’un que diu ser socialista. Però qui ha tingut que patir les multiples molèsties de conviure amb aquests insectes i ha gastat fortunes en pots d’insecticides i repelents, hem estat els veïns que paguem els impostos no només perquè vosté cobri al final de mes, si no perquè actuï, resolgui els problemes i sobretot treballi per previndre’ls i així se’n evitin en el futur. 

BIM ABRIL 2013

NO ENS HO MEREIXEM

Aquests últims mesos són moltes noticies que inunden els mitjans de comunicació sobre la gestió que molts polítics ineptes han vingut fent de manera transversal en el conjunt de les administracions del país. En política municipal, moltes d’aquestes actuacions il·lògiques responen a la incompetència i la incapacitat de les persones que ocupen càrrecs de responsabilitat pública. El nostre poble no s’escapa de tenir dirigents que ni en el millor dels seus somnis tindrien una ocupació com la què gaudeixen a dia d’avui. Persones que fan de la política un mitjà de vida, ja que en el món laboral no trobarien res de categoria similar. Segurament a tots ens sortiria més a compte que no fessin res per evitar problemes majors, però el seu ego creix exponencialment amb el pas del temps i això fa que es sentin forts i no s’enrecordin que són dipositaris d’un mandat que el poble els ha donat i per aquesta raó no poden anteposar la seva voluntat al sentit comú de la majoria.

Quan encara miraven d’intentar diluir la seva incompetència en el tema de les travesses de fusta amb cresosota, col·locades i descol·locades al camp de fútbol, trobem la següent acció delirant: Talar arbres a dojo emparant-se en la seguretat de les persones. Davant d’aquesta greu agressió al nostre entorn, la seva justificació a la premsa és senzillament còmica: dir que entenen als particulars, però no que els partits de l’oposició estigui darrera.

Algú li tindrà que dir Sr. Domínguez, alcalde dels Pallaresos, que els partits polítics serveixen per vehicular la veu de la ciutadania quan aquesta no té una situació formal definida, és a dir, és la nostra obligació traslladar les denúncies dels veïns quan aquestes no són acceptades per l’administració. Els veïns són els que ens informen de les actuacions irregulars que s’estaven fent al bosc, nosaltres no engeguem res, el tema ja fa dies que es pateix i per suposat que recolzem i compartim la preocupació dels veïns i veïnes que s’oposen a aquesta aberració ecològica. No li doni la culpa al missatger quan els únics culpables d’aquesta situació són vostès i la seva manera de fer. Els Pallaresos no es mereix que persones com vostè ens representi.

BIM SETEMBRE 2012

L’ACCÉS A LA INFORMATIÓ PÚBLICA/RED SCARE (part two)

En el nostre ajuntament s’està arribant a uns límits d’Autoritarisme mai vistos fins ara. Ja el filòsof Plató en la seva obra “La República”, defensava que l’Estat ideal era aquell en què les raons i les veritats de la política només havien de resultar accessibles a una classe intel·lectualment superior cridada a governar, afirmacions aquestes que si llegim les actes dels plens del nostre ajuntament podrem identificar/associar ràpidament en les declaracions dels nostres mandataris municipals. Aquesta teoria estava avançant el que avui coneixem com a tecnocràcia que, per contraposició a la democràcia, significa que només les poques persones que hi entenen prenguin decisions, arraconant la idea que tothom pot decidir sobre tot.

Segons Plató, els perjudicis i la ignorància del poble, justifiquen que els secrets del poder (arcana imperi) hagin de quedar, doncs, reservats a un grup reduït de persones, l’actual equip de govern, les úniques capaces d’entendre el que es la veritat i el bé, arraconant totalment a la resta de representants legalment escollits del municipi que estan a l’oposició. Segles mes tard, Maquiavel (avantpassat d’algun governant), anava, encara, mes enllà, defensant la idea de la “noble mentida”, entesa com a suposat dret del governant a enganyar el poble pel propi bé d’aquest. Històricament ha estat possible constatar la correlació entre l’Autoritarisme i la censura informativa. Avui, com a ciutadans d’una democràcia avançada, aquestes construccions lògiques ens han de repugnar, i pel mateix motiu no podem acceptar les formes i maneres d’actuació del Sr. Dominguez i el seu equip de govern.

Perillosament, el Sr. Dominguez esta abocant el nostre ajuntament cap una burocràcia de secretisme tot venent una transparència administrativa que no existeix en la nostra administració local. En vista de les moltes “sol·licituds molestes”, el nostre estimat Sr. Dominguez ha disposat d’un ampli ventall de recursos argumentals per denegar-les, i quant això no es suficient, sempre és present el recurs del silenci o l’allargament en donar la resposta.

Nosaltres apel·lem al sentit comú, apel·lem al sentit democràtic, i demanem que aquesta transparència tantes vegades en boca del Sr. Domínguez en l’anterior legislatura, sigui efectiva i no una “noble mentida”. La transparència permet prevenir la corrupció i d’altres males practiques; és per això que Independents dels Pallaresos, llança aquesta pregunta: de què tenen por els actuals governants de l’ajuntament dels Pallaresos?

BIM OCTUBRE 2011

LLIURES PER DECIDIR.

Aquest ha estat el nostre eslògan de campanya i quan ha tocat entrar en negociacions per formar govern hem volgut ser fidels a ell, posant per davant de qualsevol possible acord els punts que formaven el nostre programa electoral.

La nostra proposta sempre va estar en primer lloc, definir un projecte de legislatura que permetés l’elaboració per consens d’un programa d’actuacions en els propers 4 anys. Desgraciadament vam trobar que a la gran majoria dels nostres adversaris polítics, l’únic que els interessava era la manera de repartir-se el pastís de càrrecs i carteres, sense oferir cap full de ruta que definís les necessitats del conjunt del poble en forma d’objectius. Ara després del pacte de govern ningú sap encara quin és el programa que desenvoluparan els 4 partits (PSC, PP, Verds GVE i GP) que governen o quins són els acords que han possibilitat aquest pacte de govern. La nostra formació va apostar per destinar tots els esforços a la construcció d’una gran sala polivalent perquè entenem que és una infraestructura molt necessària per donar cobertura a diferents aspectes socials, esportius, culturals, etc. Aquest projecte que alguns van intentar distorsionar en plena campanya, suposava una mínima inversió per part de l’Ajuntament i es cobria amb subvencions en la seva pràctica totalitat.

La nostra proposta va ser refusada i sembla ser que en el proper mandat s’apostarà per actuacions populistes pròpies dels temps de bonança econòmica com per exemple donar ajuts de 1000 euros per fomentar la natalitat ……, quan recordem que som el municipi del Tarragonès amb l’índex de natalitat més alta. En fi, felicitats als que tingueu fills en els propers anys i als que ja en teniu, penseu que haureu de continuar buscant un espai fora del poble perquè puguin fer qualsevol activitat col·lectiva a cobert.

Per últim volem agrair a les 190 persones que ens van donar suport en forma de vot a les passades eleccions i que van fer que haguéssim estat la força independent més votada dels Pallaresos. Moltes gràcies a tots i totes i dirvos que continuarem treballant des de l’oposició per millorar el present i el futur del nostre poble.

BIM DESEMBRE 2011

COMPROMÍS AMB LES PERSONES

Els Pallaresos, Red Scare.

Es posible que muchos se pregunten el significado de esta palabra, pero si les hablamos del Macarthismo, seguro que a más de uno ya les suena algo más. Así fue como se le llamo sobre el año 1956 a la persecución que sufrieron algunas personas de los medios de comunicación, del gobierno, militares y funcionarios que fueron acusados por McCarthy como sospechosos de espionaje soviético. Estos procesos fueron conocidos como la “caza de brujas”. El término “macartismo” ha sido empleado después como sinónimo de «caza de brujas», para referirse, en general, a cualquier actividad gubernamental dirigida a suprimir puntos de vista políticos o sociales no favorables, a menudo limitando o suspendiendo derechos “alegando la necesidad de mantener la seguridad nacional”.

Esta última frase es posiblemente la que alegará el actual Alcalde de nuestro consistorio cuando le preguntemos ¿que está pasando con el personal del ayuntamiento?, ¿por qué se cambia a unos empleados de un sitio a otro? ¿por qué no se entiende que un ayuntamiento lo forman profesionales asépticos que únicamente realizan el trabajo que se les asigna de forma honrada? ¿por qué se ha despedido al Arquitecto municipal sin más explicaciones?, etc etc etc. ¿Qué pasa en este Ayuntamiento?.

Con la cantidad de trabajo que queda por hacer, en nuestro pueblo con la crisis tan descomunal que estamos sufriendo, yo me pregunto, ¿es ahora el momento de masacrar a estos profesionales que tan dignamente han estado trabajando durante estos últimos años?, ¿es ahora el momento de hacerles perder su empleo?. No tenemos demasiadas familias sufriendo ya, por falta de trabajo, para que encima nuestro propio ayuntamiento se dedique a “fustigar” a sus propios empleados. ¿Y el resto de concejales que forman el gobierno, no tienen nada que decir? o aqui todos acatan el ordeno y mando del Alcade…..

En los años que llevo en la política municipal de nuestro pueblo, si algo me ha quedado claro, es que los que más han fallado en estos años no han sido los empleados del ayuntamiento si no que hemos sido los políticos.

Feliz Navidad y buena entrada de año 2012.

BIM ABRIL 2012

RETALLADES EN ELS IDEALS

En els últims temps la crisi econòmica ha agreujat encara més el descredit de la política en el nostre país.

En l’anàlisi d’aquest fet, a part de la pessima gestió que ens ha portat a la situació actual (reconeguda pel propi Sr. Zapatero), trobem la resposta que molts polítics anomenats d’esquerra han donat a la crua realitat social d’aquest país.

Ara resulta que aquells que parlen durant les campanyes polítiques d’igualtat i lluitar pels drets dels més necessitats han quedat recolocats en diferents càrrecs tant públics com privats amb sous milionaris una vegada se’ls acaba la responsabilitat política.

Tothom conèix els ideals polítics de l’anomenada dreta i podem coincidir o no, però tots sabem qui són i què pretenen. En canvi el frau el trobem en aquells que s’autoimposen l’etiqueta de defensa dels valors de la justicia social per després portar una vida de milionaris, pagar-se operacions d’estètica o portar els seus fills a col.legis privats alemanys. Tot plegat sense critica possible de les bases degut al corporativisme que regna en els partits polítics. L’exemple el trobem en el nostre Alcalde que durant la campanya era “independent” i uns mesos després el trobem col.locat dins l’executiva de la Federació provincial del PSC.

Aqui als Pallaresos també hem pogut veure com la doble moral dels qui governen ha fet que s’acomiadi personal de l’Ajuntament, quan el primer Tinent d’alcalde socialista ha estat contractat en un càrrec de confiança a un ajuntament governat pel PSC, amb un sou de 64000 euros anuals. I nosaltres ens preguntem, aquest és el concepte de justicia social que enten l’esquerra? Posar treballadors al carrer que cobren sous de 1000 euros quan es tenen les esquenes ben cobertes, no és precisament lluitar per l’igualtat. Cal que alguns parin a pensar quina autoritat moral tenen per pendre segons quines decisions quan es defensen uns ideals progressistes. La societat ha d’afrontar i superar amb el temps la crisi econòmica, però una crisi de valors ètics com la que estem patint en els últims temps per part d’aquells que volen guanyar la nostra confiança és del tot insuperable i inacceptable i esta fent trontollar seriosament els fonaments de la democràcia en la societat actual.